Els diferents sistemes educatius a la nostra escola (Del 1965 fins els nostres dies).

2020-05-31 11:12

Els alumnes que han assistit a la nostra escola des del 1965 fins els nostres dies han seguit sistemes educatius diferenciats. En aquest període de més de 50 anys hi ha hagut nombrosos canvis legislatius en matèria d’educació a Espanya, però, en general, podem observar tres grans sistemes educatius. Una primera etapa marcada pel Batxillerat elemental i superior. Una segona, on arribà l’EGB i el BUP i una tercera caracteritzada per l’ESO i el Batxillerat.

Albert Ruíz fent l'exercici del pí a la terrasseta del centre, a la segona meitat dels anys 60. Fotografia procedent del TR "L'escola Sant Joan Bosco" de Pizarro, Ruíz i Latorre que podeu consultar en aquest web.

• Els anys del Batxillerat elemental i superior.

Entre 1965 i principis dels anys 70 – un període no gaire llarg – els alumnes que hi estudiaren a l’Escola Sant Joan Bosco regentada pels Salesians ho feren seguint el sistema educatiu que el Franquisme havia anat elaborant a partir d’una llei molt antiga, la “Ley Moyano” (1857) que si bé és cert havia patit molts canvis no es va eliminar definitivament fins el 1970. La legislació que establí els estudis dels primers alumnes de la nostra institució va ser sobre tot, la “Ley de Ordenación de la Enseñanza media” de 1953. Els alumnes cursaven aleshores un Batxillerat elemental a partir dels 10 anys que durava quatre cursos, feien una revàlida al final  i passaven al Batxillerat Superior de dos cursos al final del qual també havien de fer una revàlida- totes dues eliminades a partir d’un moment determinat -.  S’ incorporava, a més,  un curs preuniversitari que  més endavant seria el  COU (Curs d’Orientació Universitària). Era una educació clarament marcada pel sistema polític i ideològic del Franquisme: paper molt important de l’Església catòlica, disciplina molt rígida, rebuig de la coeducació, ensinistrament ideològic (recordeu si no la matèria “Formación del Espíritu Nacional”), i educació per a les elits, ja que a partir dels 10 anys hi havia dues línies educatives molt diferenciades.

Les famílies amb menys possibilitats – força majoritàries -  mantenien els seus fills a l’ensenyament primari que prenia una forma professionalitzadora. Els alumnes que no cursaven els estudis de Batxillerat, feien els 4 primers cursos de primària – el quart curs era el d’ingrés a Batxillerat – i seguien dos cursos més amb una formació general fins els 12 anys. A partir de 1964 – poc abans de la creació de la nostra escola – s’amplià l’escolaritat obligatòria fins els 14 anys i per tant els nois i noies no es podien incorporar al mercat laboral fins aquesta edat i havien de fer dos cursos més fins als 14 anys amb una clara tendència professionalitzadora . Era el que molts coneixeu com a “Comerç”, o altres tipus de formació de caire manual i/o tècnic. Quan arribaven als 14 anys, aquests alumnes, a més de treballar podien cursar, generalment per les nits, els cursos d’Oficialia i de Mestria industrial (1).

El 1965 i a l’Escola Sant Joan Bosco, nova de trinca i pagada per la “Caja de Ahorros del Monte de Piedad de Barcelona” l’estructura general era la que acabem d’explicar. Cal tenir en compte que no era una escola pública, que s’especialitzava en l’ensenyament secundari (Batxillerat elemental i superior) i que tenia una clara connotació religiosa. Segons el testimoni d’alguns antics alumnes de l’època, els salesians establiren una disciplina rígida, però alhora relativament oberta i dialogant. La religió era molt important a l’escola, però no podem oblidar que a partir d’aquests anys arriben les noves idees del Concili Vaticà II i que l’Església espanyola comença un lleuger tomb en el seu suport anterior sense escletxes al Franquisme. Els alumnes arribaven al centre per a cursar el batxillerat elemental (uns 10 anys), però  s’estudiaven també nivells de preparatori i d’ingrés. Sabem que els aspirants al centre havien de realitzar un examen d’entrada i fins i tot, he pogut parlar amb una persona que em va comentar que no havia superat la prova.  Pel que fa al final del procés educatiu el darrer curs que s’impartia era el sisè de Batxillerat i per tant els alumnes que volien anar a la Universitat havien d’anar a altres centres a cursar el Preuniversitari o, més tard, el COU (2).

     Activitat esportiva l'any 1968 al pati de l'escola. Fotografia facilitada per exalumnes de la primera promoció del centre.

• Els anys de l’EGB i del BUP.

La “Ley General de Educación” de 1970 va canviar de manera evident el sistema educatiu. Ens trobem a la fi del Franquisme i segurament els canvis econòmics i socials de la dècada dels anys 60 a la societat espanyola produïdes pel “desarrollismo” portaren com a resultat un sistema més igualitari, universal – estudis obligatoris fins els 14 anys - i amb una intencionalitat pedagògica més marcada. A més, aquesta llei nascuda dins del Franquisme, va ser el sistema educatiu que hi haver a Espanya i Catalunya quan van arribar les llibertats democràtiques a partir de la mort del Dictador Francisco Franco el novembre del 1975 i es mantingué a les nostres escoles  fins mitjans de la dècada dels anys 90 quan començà a aplicar-se la “Ley Orgànica de Ordenación General dels Sistema Educativo” (LOGSE). Durant aquests anys de pervivència de la “Ley General de Educación” els canvis polítics i socials van sacsejar clarament el sistema educatiu i d’aquesta manera – i només com a exemples significatius – es generalitzà la coeducació o va arribar l’assignatura de Llengua Catalana a les aules.

La “Ley General de Educación” va establir els següents nivells educatius: Educació preescolar (fins als cinc anys); Educació General Bàsica, amb dues etapes, que s’estenia dels sis als tretze anys i que pretenia proporcionar una formació integral, bàsicament igual per a tothom i adaptada, dins del possible a les aptituds i capacitats de cadascú; Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) constava de tres cursos (dels catorze als setze anys) i continuava la formació humana dels alumnes així com intensificava la seva formació acadèmica per a preparar-los per als nivells educatius superiors; el Curs d’Orientació Universitària i finalment, l’ Educació Universitària. A aquest esquema general, la Llei hi afegia també la Formació Professional, posterior a l’EGB i paral·lela al BUP i que es cursava en Instituts públics de Formació Professional i en altres centres privats, religiosos o no. Estudiaven FP aquells alumnes que havent aprovat l’EGB es volien professionalitzar o bé, aquells que no havien superat l’EGB.

El període que s’impartí la “Ley General de Educación” en el nostre centre, des d’inicis del anys 70 fins el 1995, correspon a dos moments diferents ja que els responsables educatius del centre no van ser els mateixos durant tota l’etapa. Fins el 1985 l’escola va seguir regida pels salesians. No coneixem amb certesa el procés d’aplicació a la nova legislació, però si que sabem gràcies a les Memòries de la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona” que professors del centre van rebre formació a l’inici de la dècada per poder implementar la nova normativa (3). Els salesians van deixar el centre, segons ens explica Emili Marco, actual rector de l’església de Sant Joan Bosco, per la davallada important en el nombre de vocacions. La institució decidí que calia deixar els centres educatius que no eren  propietat de l’ordre i el nostre era un d’aquests (4). A partir de 1985 i fins el 1995 – moment que s’inicià l’aplicació de la LOGSE – el centre va estar regit per educadors que la Caixa de Pensions va situar com a responsables. Val a dir que molts d’aquests professors ja ho havien estat en el període dels salesians.

Alguns ex-alumnes ens han explicat l’organització de l’escola en aquell període. Mentre que hi havia alumnes que entraven a 1r d’EGB i formaven una sola línia fins a 5è d’EGB, hi havia altres alumnes que s’incorporaven a 6’e d’EGB consolidant una segona línia que es mantenia fins al 3r curs de BUP. Sabem que alguns d’aquests darrers alumnes provenien de l’escola Cervantes, avui dia l’escola pública Octavio Paz, que en aquella època pertanyia també a la Caixa d’Estalvis (5). Les declaracions d’aquests mateixos ex-alumnes ens fa pensar que l’escola es mantingué com escola exclusiva per a nois durant tot el període de gestió dels salesians. A partir del 1985, o una mica més tard, ja van entrar nenes a la institució (6). També sabem que a partir del curs 1977/78 els alumnes que estudiaven 2n de BUP van començar a cursar l’assignatura de Català (7).

Carnet escolar de José Raul Jorrin. Va formar part d'una de les primeres promocions de l'EGB. Fotografia procedent del TR de Pizarro, Ruiz i Latorre, "L'Escola de Sant Joan Bosco" que podeu trobar en aquest web.

• Els anys de l’ESO i el Batxillerat.

A partir de la mort del dictador Franco (novembre de 1975) el sistema polític espanyol es transformà. El desembre de 1978 s’aprovà la Constitució que encara regeix el nostre sistema polític. En els diversos articles que parla de l’educació, fonamentalment el 27, es parla d’una escola democràtica, igualitària (obligatorietat fins als 16 anys i gratuïtat de l’ensenyament) i marcada per la llibertat d’ensenyament (centres públics i privats/concertats; llibertat de càtedra...). Durant el període de la transició on el govern restà en mans de la UCD (Unión del Centro Democrático) es van introduir canvis en el sistema educatiu per adaptar-se a la Constitució, però l’estructura de la “Ley General de Educación” de finals del Franquisme es mantingué. Quan el PSOE (Partido Socialista Obrero Español) arribà al poder el 1982 i tingué durant unes legislatures majoria absoluta, dissenyà un nou sistema educatiu en base a tres grans lleis, la ”Ley Orgánica reguladora del derecho a la Educación” (1985), la “Ley de la Ciencia” (1986) i la “Ley Orgánica de la Ordenación General del Sistema Educativo” (1990). És aquesta darrera llei la que transformà totalment el nostre sistema educatiu i que es començà a aplicar a la ciutat de Barcelona de manera genèrica a meitat dels anys 90. Després, en funció dels canvis polítics, han vingut altres lleis globals del sistema educatiu. La primera, la “Ley Orgánica de la Calidad de la Educación” (2002) del Partit Popular i que no va arribar a tenir efecte. El 2006, ara el PSOE, creava la “Ley Orgánica de la Educación”(LOE). I finalment, el 2013, una altra vegada el PP elaborava la “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa” (LOMCE) que modificava alguns aspectes de la LOE. Avui dia, on som?. Doncs, d’una banda, encara perviu la LOE que la LOMCE només modificà i hi ha alguns aspectes de la LOMCE que es mantenen, però d’altres són paralitzats.

El sistema educatiu que dissenyà la LOGSE és ben conegut, ja que en línies generals, és el que perviu. Des dels 0 anys fins els 5 es creà l’educació infantil que es dividí en dues etapes i que encara avui dia  no són obligatòries, tot i que el tram a partir dels 3 anys s’ha anat incorporant clarament  al sistema.  La segona etapa que es definí fou l’educació primària. Consistia en 6 cursos dividits en tres subetapes de dos cursos cadascuna i s’estenia aproximadament entres els sis anys i els onze. És important destacar que aquestes dues etapes, sobre tot, en el sistema públic, es desenvolupen en les Escoles de Primària (CEIP). Un cop finalitzada la primària, s’iniciava l’ensenyament secundari que es desenvolupà generalment en els Instituts de Secundaria i que presentava dues cares ben diferenciades. D’una banda l’ensenyament secundari obligatori (ESO), format per quatre cursos i que generalment s’estenia entre alumnes que tenien entre 11/12 i 14/15 anys. D’altra banda, es creà l’ensenyament secundari postobligatori, composat pel Batxillerat – format només per dos cursos i que prenia quatre opcions diferenciades- i que duia l’alumnat cap a la Universitat després d’una prova d’accés i la Formació Professional de nivell mig. Després ja venien els estudis superiors, bé la Universitat, bé la Formació Professional de grau superior.

L’arribada de la LOGSE a la nostra institució educativa va estar acompanyada per un canvi de propietari del centre. Segons consta al Registre de la Propietat número 22 de la nostra ciutat, l’edifici va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya el dia 20 de desembre de 1995.  De fet, l’acord seria anterior, perquè sabem que el curs 1995-96 la titularitat del centre ja era pública, i aquell mateix curs ja es va deixar d’impartir l’EGB i s’inicià l’ESO (8). No sembla que el pas a l’ensenyament públic fou tranquil. Molts alumnes , els que cursaven els primers nivells de l’EGB, no tenien continuïtat en un centre on només s’impartirien classes a partir de 1r d’ESO. Segons ens han explicat Emili Marcos i Isidre Gutiérrez de Tena les famílies del centre van mostrar la seva oposició a entrar a la xarxa pública i fins i tot es va arribar a tallar l’Avinguda Meridiana com a protesta (9). Malgrat tot, el canvi cap a la pública es dugué a terme i la implantació del nou model fou progressiva i prou ràpida, com de fet succeïa a tots els centres barcelonins per aquella època. He elaborat un quadre que permet veure com es dugué a terme la implantació (10).

QUADRE  DE L’ADAPTACIÓ DE L’ESO I BATXILLERAT A L’ESCOLA SANT JOAN BOSCO I A L’INSTITUT JOAN FUSTER (1994/95 - 1998/99).

                                  Escola S.J.Bosco                                        Institut  Joan  Fuster

Els nivells d’ensenyament que es van impartir a partir del curs 1995-96 eren diferents dels que s’havien impartit anteriorment. Mentre que a l’escola Sant Joan Bosco s’impartia tota l'EGB (1 línia  de primer a cinquè i dues de 6è a 8è) i dues línies dels tres nivells de BUP i per tant, hi havia alumnes d’edats compreses entre els 6 i els 16 anys, el nou Institut Joan Fuster, impartia els 4 nivells de l’ESO (a tres línies per nivell) i els dos cursos del Batxillerat (dues línies), i per tant els seus alumnes es bellugaven entre els 11 i els 17 anys.

Les diferències entre les dues escoles eren molt evidents. L’escola Sant Joan Bosco era una escola de caràcter concertada (La Caixa com a propietària i els educadors que la gestionaven) que havia perdut el seu caràcter original religiós i que s’adreçava a alumnes amb un ventall molt ampli d’edats. En canvi, l’Institut Joan Fuster era un centre públic i se centrava en alumnes adolescents.

Vint-i-cinc anys més tard l’organització de l’Institut es manté pràcticament igual. Malgrat els nombrosos canvis legislatius el sistema implantat per la LOGSE s’ha mantingut prou igual en línies generals.

• Notes

(1).- Hi ha molta bibliografia sobre l’evolució de l’educació a Espanya. Només pretenia elaborar una breu síntesi que m’ajudés a fer entendre que és el que passava a la nostra escola. He utilitzat la següent bibliografia i webgrafia:

- CAPITÁN DIAZ, Alfonso. “Educación en la España contemporanea”.

- DOMINGO GARCIA, Josep Maria. “ Una aproximación al sistema educatiu espanyol”

- Evolución del sistema educativo español (web).

- História del sistema educativo espanyol (web).

(2).- He tingut en compte les següents fonts:

- Entrevista realitzada a l’antic alumne, Albert Ruíz. Aquesta entrevista forma part del Treball de Recerca que els alumnes Anahí Pizarro, Judit Ruíz i Àngel Latorre? van dur a terme el 2016 sobre l’antiga escola de Sant Joan Bosco. El podeu consultar en aquest mateix web, a l’apartat de Treballs de Recerca.

- Memoria de la Obra Social de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (1965-1989). Memoria de 1965 a 1969. Documento en PDF.

(3).- Memoria de la Obra Social de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (1965-1989). Memoria de 1970 a 1979. Document en PDF que podeu consultar en aquest mateix web, a l’apartat de “Notícies”.

(4).- Conversa mantinguda amb l’Emili Marco, actual rector de l’església de Sant Joan Bosco, antic professor del centre i bon coneixedor de la presència dels Salesians al barri.

 (5).- Entrevista realitzada als antics alumnes, Xavier Anglada i Sergi Gallardo. Aquesta entrevista forma part del Treball de Recerca que els alumnes Anahí Pizarro, Judit Ruíz i Àngel Latorre van dur a terme el curs 2016 sobre l’antiga escola de Sant Joan Bosco. El podeu consultar en aquest mateix web, a l’apartat de Treballs de Recerca.

(6).- Entrevista realitzada per mi mateix a la Cristina López, ex-alumna de l’escola Sant Joan Bosco i de l’Institut Joan Fuster. Document que podeu consultar en aquest mateix web, a l’apartat de “Notícies”.

(7).- Entrevista realitzada als antics alumnes, Xavier Anglada i Sergi Gallardo. Referència ja citada.

(8).- “Registro de la Propiedad” número 22 de Barcelona. Nota simple informativa.

(9).- Conversa amb l’Emili Marco i l’Isidre Gutiérrez de Tena. L’Isidre ha estat professor i director de l’Institut Joan Fuster i coneix molt bé el barri.

(10).- El quadre l’he realitzat gràcies a les aportacions de l’Isidre Gutiérrez de Tena i Miguel Martínez, ex-professors de l’Institut Joan Fuster, i en Miquel Almirall, actual professor.

• Fonts bibliogràfiques i orals.

He utilitzat diverses fonts bibliogràfiques i webgràfiques que m’han ajudat a conèixer l’evolució del sistema educatiu espanyol.

• CAPITÁN  DIAZ, Alfonso. “Educación en la España contemporània” Ariel Educación. Barcelona, 2000.
• DOMINGO  GARCIA, Josep Maria.  “Una aproximació al sistema educatiu espanyol a partir del segle XIX en el seu context històric. El segon ensenyament”. Edicions Eude. Maig, 2017.
• Evolución del sistema educativo espanyol. Ministerio de Educación Cultura y Deporte (2004).  Consultat l’11 d’abril de 2020
•  
• Historia del sistema educativo español. OEI. Sistemas educativos nacionales. España. www.oei.es>quipu>españa>ESPA02. Consultat l'11 d'abril de 2020.

Per a la part més relacionada amb la pròpia evolució del nostre centre educatiu he tingut en compte diverses tipus de font.

• “Memoria de la Obra Social de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (1965 – 1989)”. Es tracta de tres PDF que l’Obra Social de la Caixa em va fer arribar quan els vaig demanar informacions. Vaig resumir el més significatiu de la nostra escola a un article penjat al web, “El passat de l’Institut Joan Fuster”.
• Entrevistes als exalumnes Albert Ruiz, Xavier Anglada i Sergi Gallardo. Formen part del Treball de Recerca realitzat pels alumnes de l’Institut Joan Fuster, Anahí Pizarro, Judit Ruíz i Àngel Latorre.
• Entrevista a Cristina Pérez ex-alumna de l’Escola Sant Joan Bosco i de l’Institut Joan Fuster. Aquesta entrevista la trobareu al web, “El passat de l’Institut Joan Fuster”.
• Converses amb diverses persones coneixedores de la història del centre. En aquest cas, he parlat amb l’Emili Marco, l’Isidre Gutiérrez de Tena, el Miguel Martínez i en Miquel Almirall.

Retorna