Entrevista a la Cristina López. Una antiga alumna, professora de l'Institut.
2019-10-21 11:26
La Cristina López ha estat la primera antiga alumna del centre que ha arribat a ser-ne professora. Fem aquesta entrevista el darrer dia del curs 2017-18. La Cristina està atabalada perquè ha d’ordenar i recollir la feina de tot el curs. Sap que el proper no hi estarà amb nosaltres i això, crec que l’amoïna. Quan hi va arribar alguns dels professors més veterans es van sorprendre de veure una ex-alumna com a professora, ja que era el primer cop que passava aquest fet. La Cristina s’hi ha integrat molt bé. Ha estat Tutora de Quart d’ESO, ha impartit la seva matèria de Castellà amb total normalitat i ha deixat un bon sabor de boca tant entre l’alumnat com entre el professorat.
La Cristina va estudiar l’EGB (Educació General Bàsica) entre el 1987 i el 1995 quan el centre es deia “Sant Joan Bosco”, era propietat de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i ja havia deixat d’estar gestionat pels religiosos salesians. El 1995, tot just quan havia de començar l’antic BUP, la Generalitat va adquirir l’edifici i seguint amb la transformació educativa que va significar la LOGSE, la Cristina es veié estudiant 3r d’ESO. El centre canvià de nom i de titularitat. Ara formava part de la xarxa d’ensenyament públic i es digué, “Institut Joan Fuster”. La Cristina s’estigué al centre fins al 1999 tot finalitzant els estudis de 2n curs de Batxillerat. A la universitat, primer va estudiar Filologia Hispànica a la UB i més tard Publicitat i Relacions Públiques a l’Escola Superior de Relacions Públiques de Barcelona. Va desenvolupar feines en el sector de la publicitat i les relacions públiques i des del 2007 va exercir, amb algunes interrupcions, com a professora de Llengua i Literatura Castellana. Durant tres anys - del 2010 al 2013- va ser professora visitant de llengua i cultura espanyola als EUA i a més de l’anglès domina la llengua italiana.
Explica la Cristina que va entrar a l’Escola Sant Joan Bosco quan tenia sis anys per iniciar l’EGB. Els seus pares la hi portaren per què hi vivien a prop i era un centre que tenia força prestigi dins del barri. Ens diu, que quasi bé tots els companys eren del barri, que hi havia, més o menys, el mateix nombre de nens i nenes i que a les classes de l’EGB eren força nombroses, 36 alumnes. No recorda que formessin cua per entrar a l’escola i no duien uniforme, tot i que si en portaven per a Educació Física. Hi havia mestres de tots dos sexes i ja quasi bé no hi havia professors religiosos i diu que si n’hi havia algun que ho havia estat, en aquells moments semblava com si ho haguessin deixat (1). El record que té d’aquella etapa és immillorable i ens comenta que els mestres tenien gran prestigi, eren molt respectats pels alumnes i el tracte era correcte, cordial i gens distant. Recorda de forma molt positiva sobre tot la figures de Don Felipe, la Trini i el Miquel.
La Cristina en el seu moment d'inscripció a l'EGB.
Tenia sis anys i era el 1987
(Fotografia cedida per la Cristina López)
El 1995, explica la Cristina, l’escola passà a titularitat pública i es digué “Institut Joan Fuster”. Ens diu que el primer curs, el de 3r d’ESO, (2) va ser especial per què van tenir moltes matèries optatives i va ser, també, una mica complicat per què van venir al centre molts alumnes que no eren del barri i alguns una mica conflictius . Comenta que va ser un moment una mica difícil per a ells – els alumnes que provenien de l’antiga Escola dels Salesians – i també per al professorat. Els cursos següents, la situació va millorar i en té molts bons records del Batxillerat. Va estudiar l’Humanístic amb només vuit companys que s’hi van avenir molt i que van anar tots a la Universitat amb bones notes. D’aquest període recorda la bona relació amb el professorat i destaca la Carme Picó, el Miguel Martínez, el Miquel Almirall i l’Isidre Gutiérrez de Tena, amb qui ha tingut relació durant tots aquests anys.
Segons la Cristina, l’edifici escolar no ha patit grans canvis des que ella hi estudià. Destaca, això si, la façana on recorda les lletres grans que indicaven que era un edifici de la Caixa d’Estalvis i unes xarxes que hi havia a la part de dalt per a protegir de la caiguda d’objectes del sostre i façana. La Planta Baixa tenia la mateixa distribució que a l’actualitat. Ja hi havia el Vestíbul, la Secretaria i el Menjador . D’aquest, recorda, que no n’hi havia cuina, que el dinar era de càtering i que en menjà força bé durant tota l’EGB. En fer-se gran ja anava a dinar a casa. Com ara, des del vestíbul s’accedia al Gimnàs, que li deien la Sala perquè complia diverses funcions. Diu, però, que ja no en feia de capella (3). De la Sala es passava als patis que segons ens diu, es trobaven igual que avui dia. També recorda que l’accés a les plantes es feia des del vestíbul i que hi havia un ascensor, força més fràgil que el d’ara, i el qual els alumnes només podien emprar si eren lesionats. També ja hi era l’altell entre la Planta Baixa i la primera planta, on sobre tot, recorda la Biblioteca. Diu que hi era al mateix lloc, que hi havia força llibres i que l’havia fet servir força vegades. De les plantes, recorda que com ara eren ocupades per les aules, molt semblants a l’actualitat. Parla, també de la Sala de Professors, al mateix lloc, on recorda una gran taula on els professors hi menjaven. Comenta que la planta més diferent a l’actualitat era la cinquena. No se’n recorda de les habitacions dels mossens, però diu que ja hi havia aules, tot i que diferents a les actuals, i a més, una gran sala d’audiovisuals (4).
Preguntada sobre les matèries que va estudiar, la Cristina respon que les habituals de l’EGB, de l’ESO (3r i 4t) i del Batxillerat Humanístic. Parlem amb més detall d’algunes concretes. Pel que fa a la Religió exposa que era una matèria obligada a l’EGB durant l’època de l’Escola Sant Joan Bosco, tot i que sembla que el fet religiós no era tan important com havia estat en moments anteriors del centre. Amb titularitat pública el paper de la Religió – recorda la Cristina – va disminuir molt, tot i que la seva festa de graduació es va dur a terme a l’església de Sant Joan Bosco. Pel que fa a l’Educació Física, la Cristina, recorda la Gimnàstica rítmica, el bàsquet i el futbol i ens diu que ella va practicar bàsquet durant set cursos. Preguntada per si encara era important el handbol (5), comenta que si, però una mica menys que en moments anteriors, i recorda que hi havia un professor que havia estat entrenador del Barça de Handbol. Finalment, pel que fa a les llengües estrangeres, la Cristina exposa que va estudiar llengua anglesa a partir de 5è d’EGB i llengua francesa a partir de l’ESO.
Per acabar, la Cristina ens explica que aquest ha estat un curs molt especial per a ella, ja que el fet de tornar al centre de la seva vida – ara de professora – ha coincidit amb el moment de l’embaràs del seu primer i únic fill, Tristán. Ens acaba dient que ha esta molt feliç al centre tant com alumna com a professora i que li agradaria molt poder tornar una altra vegada.
Agraïm a la Cristina la seva paciència i la seva voluntat per intentar recuperar una part del passat del nostre Institut. Ah, i esperem que els seus desitjos es facin realitat i pugui tornar a la seva escola.
Notes aclaridores
(1).- A l’època de la Cristina, l’escola Sant Joan Bosco havia canviat força pel que fa als seus inicis (1965). La propietat seguia sent de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, però els Salesians que van gestionar el centre des dels seus orígens ja no hi eren. Dues clares conseqüències d’aquests canvis van estar el paper cada vegada menor de la Religió al centre i la coeducació – que no sabem quan s’inicià i que possiblement està relacionada també amb la implantació de la Educación General Básica .
(2).- Durant aquells cursos el Departament d’Ensenyament aplicà la LOGSE a Barcelona ciutat. Els Instituts de Batxillerat i de Formació Professional existents iniciaren la seva transformació, i els que es crearen de nou- és el cas de l’Institut Joan Fuster – començaren a aplicar l’ESO a partir del Tercer curs. Cal recordar que l’EGB finalitzava als 13 o 14 anys, mentre que l’ESO s’inicia amb 11 o 12 anys.
(3).- Cal recordar que l’escola Sant Joan Bosco va estar gestionada pels salesians fins a meitat dels anys 80. Durant els primers anys, fins a meitat dels setanta, l’església actual era en construcció o no era operativa. Durant aquells moments es mantingué una capella a l’escola que se situava a l’actual Gimnàs i que feia funcions d’església.
(4).- Tinc informacions una mica contradictòries sobre com es trobava la cinquena planta de l’edifici els primers cursos del període públic. Alguns professors parlen que encara hi havia les habitacions dels mossens. Podria ser que quan la Cristina accedís a aquesta planta hagessin passat un parell de cursos i ja s’haguessin fet algunes obres d’adequació.
(5).- Durant el període que els Salesians gestionaven l’Institut el handbol es convertí en l’esport més destacat del centre. Pel que explica la Cristina, en la seva època, això ja havia canviat força.