L'espai del nostre Institut abans de la seva construcció. A partir de 1939.

2015-11-26 13:12

La finalització de la guerra civil va suposar l'inici de l'urbanització definitiva de l'espai on es troba el nostre Institut. Aquest procés es va dur a terme entre l'inici de la postguerra i els anys 70 i es caracteritza per tres aspectes significatius.

D'una banda, cal esmentar la construcció de la Urbanització Meridiana, també anomenada, Cases del Governador. Es tracta d'un espai que formava part de la propietat de Can Sellés que immediatament després de la guerra fou adquirida per "l'Obra Sindical de Hogar" que depenia de la "Organización Nacional de Sindicatos de la Falange Española Tradicionalista y de las Jons". L'objectiu de la promoció era la construcció d'habitatges de caràcter social i l'arquitecte, creiem que va estar en Mariano Romaní, el mateix que anys més tard va dissenyar el nostre edifici. El nou barri s'inaugurà el 1944 i s'estenia per tres mançanes de l'Eixample, però amb un disseny diferenciat que recordava el model de  "ciutat-jardi" que es va desenvolupar a Catalunya les dècades anteriors a la Guerra Civil. De fet, els habitatges d'estructura senzilla i amb una estètica clarament noucentista s'integraven de forma ordenada en mig de jardins i zones verdes.

                                              

                          La Urbanització Meridiana el 1945. Blogspot Rails i ferradures.

Sabem, però que els primers anys no van ser fàcils per als veïns dels 406 habitatges. Els carrers sense asfaltar, mancaven tota mena de serveis i les comunicacions eren díficils. No va ser fins a l'inici de la dècada dels anys 60 que l'entorn de la Urbanització Meridiana es va acabar de construir.

Imatge de l'espai on es construirà el nostre edifici entre 1946 i 47.

Institut Cartogràfic de Catalunya. Com era Catalunya?. Obtinguda gràcies a en X. Cabañero

El segon aspecte en aquesta transformació de la zona va ser la urbanització de l'Avinguda Meridiana. Cap el 1948 van començar les obres de soterrament del ferrocarril i el 1953 el Metro arribava a l'estació de Navas i un any més tard a la de la Sagrera i a la de Fabra i Puig. El 1958 s'aprovà el Pla Parcial del Primer Tram de l'Avinguda Meridiana que trasnformava aquesta avinguda en una via principal d'entrada a la ciutat mitjançant la construcció de grans edificis pantalla. El 1964 s'aprovava el Pla d'Accessos a Barcelona que formava part del Primer Pla de Desenvolupament Econòmic i Social i es consolidava la imatge d'autovia urbana en la qual no hi havia semàfors i sorgien passos elevats perquè els vianants poguessin travessar l'Avinguda.

          

        L'Avinguda Meridiana travessada per un pas elevat. Anys 70 del segle XX.

        Blospot Rails i ferradures.

La tercera gran transformació de tota la zona afectà molt directament la mançana on s'ubica el nostre edifici i hi jugà un paper determinant la Caixa de Barcelona. El 1951 van finalitzar les obres de construcció de 168 vivendes i 24 botigues de caràcter social al carrer Pare Claret / Avinguda Meridiana. El 1958 li tocà el torn a la mançana Esproçeda, Pare Claret i Meridiana. Finalment, l'any 1963 es va promoure l'edificació d'un conjunt de 265 habitatges, 20 botigues i una escola de primària i secundària per a uns 700 alumnes. Tot i que algunes fonts ens indiquen que al projecte també es preveïa una Església, sabem que aquesta no es va edificar definitivament fins la dècada dels anys 70 del segle passat.

Habitatges de la Caixa de Pensions el 1958. Blospot, "Rails i ferradures"

 

Referències.

  • TATJER, Merçè. "Urbanització Meridiana" Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social. ADIGSA. Barcelona, maig de 1995.
  • FRANQUESA I SÁNCHEZ, Jordi. " Una experiència urbana retrobada. Les comunitats jardí a Catalunya" Tesi doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona, 2008.
  • FERNÁNDEZ CRESPÍ, Bernat. "Estudi del teixit residencial de la Urbanització Meridiana de Barcelona (1942). Memòria relativa al projecte de final de carrera. UPC. Barcelona, 2013.
  • BASIANA, Xavier, CHECA, Martí, i altres. "la Sagrera, del Rec Comtal al TGV". Ed. Xavier Basiana. Barcelona, 1977.
  • Rails i ferradures. blospot. "Carriles en lugar de raíles. Una historia de la Meridiana 4".  Domingo, 13 de junio de 2013.

 

 

Retorna

Contacte

El passat del Joan Fuster

© 2015 Rervats tots els drets.

Crea una pàgina web gratuïtaWebnode