L'espai del nostre Institut abans de la seva construcció. Del segle XIX a 1939.

2015-11-21 16:46

L'espai que avui dia ocupa el nostre Institut ha format part durant molt de temps de la regió agrària que formava el pla de Barcelona. Des de l'època dels romans el pla de Barcelona ha estat la zona sumament fèrtil que ha donat de menjar a la ciutat. De fet, el  territori on se situa el nostre Institut  va tenir un caràcter agrari o semi-agrari fins ben entrat el segle XX i no es va urbanitzatr fins a  èpoques molt properes en el temps, entre els anys 40 i 60 de l'anterior segle.

Tenim l'oportunitat de veure aquest fet observant tres plànols de la ciutat de Barcelona anteriors al final de la guerra civil.

En primer lloc ens fixem en el plànol de 1890. Al mapa hi conviuen els carrers i habitatges existents al territori amb el traçat que havia dissenyat Ildefons Cerdà i que encara trigaria anys en definir-se. La nostra mançana es troba dins el municipi de Sant Martí de Provençals - com l'incipient barri de La Sagrera- però molt a prop del de Sant Andreu de Palomar. La línia divisoria entre els dos municipis era el Torrent de la Guineu que passava al costat de l'actual Carrer Biscaia. S'observa també un camí que sortint de la part alta del Camp de l'Arpa, travessa la nostra mançana i es dirigeix cap a la Sagrera.

                                                Detall del mapa de Barcelona de 1890

                                        Mapa de Barcelona de 1890. La plaça de la Guineu

En general, s'observa el carácter rural i agrari de la zona. Sabem que molt a prop de la nostra mançana hi havia dues cases de pagès. Una, Can Sellés, on avui dia es troba la Urbanització Meridiana o Cases del Governador. Es tractava d'una gran explotació agrària . L'altre, un petit mas que ocupava pràcticament l'actual  Avinguda Meridiana, encara lluny de ser urbanitzada.

El segon mapa és de 1917. El nostre entorn comença a urbanitzar-se de manera evident. El barri de la Sagrera s'ha consolidat. S'observa que s'ha iniciat el disseny dels carrers de l'actual Barri dels Indians d'igual manera que tota la zona del Guinardo, més amunt del Passeig de Maragall. Malgrat tot, la zona que ocupa l'Institut segueix clarament sense ser urbanitzat. Se segueix veient Can Sellés i el mas del costat de la Meridiana que encara no s'ha urbanitzat.                             

                                   

                                                           Mapa de Barcelona el 1917

Tot i que no és fàcil fer-se una idea, fa tota la impressió que la ciutat, en el seu creixement no ho fa de dins en fora, sinó que s'urbanitza a partir de punts aïllats que poc a poc es van trobant. De fet , la nostra zona es troba d'un costat al final de Camp de l'Arpa i d'altra, al final de la Sagrera. Aquest serà el motiu de la tardana urbanització del nostre espai. No ens podem oblidar que la Meridiana no s'anirà urbanitzant fins els anys 50 i 60 del segle XX.

El que hem vist en els mapes anteriors es manté, en línies generals, pel que fa al de 1933. El nostre espai segueix sent una zona agrària i sense urbanitzar. Potser ara, ja ens la podem imaginar més com una zona de descampats i d'una certa degradació abans de l'urbanització definitiva. Es distingeixen el Torrent de la Guineu i Can Sellés i com element nou, es veu la caserna de la guàrdia civil del carrer Navas. S'observa el traçat del Ferrocarril del Nord que passava per l'actual Avinguda Meridiana, i fins i tot a l'altre costat es pot veure el Rec Comtal que venia de Sant Andreu i s'adreçava cap al Clot.

                                   

                             Mapa de Barcelona de 1933. La plaça de la Guineu.

 

Retorna

Contacte

El passat del Joan Fuster

© 2015 Rervats tots els drets.